dimecres, 10 de juny de 2009

Encalçant senyals blaus.
El Camí de Cavalls al dia.

Fa gairebé un parell d'anys, després d'haver recorregut a bastament el litoral de l'illa, i just quan la recuperació de l'emblemàtic Camí de Cavalls començava a fer-se realitat, vaig pensar que podria trobar nous al·licients intentant recórrer els seus diferents trams, la majoria d'ells encara intransitables o sense senyalització.

Així doncs, aprofitant la informació gràfica facilitada per la web del CIME, vaig establir els "tracks" o camins per a GPS corresponents a les diferents seccions del traçat, de manera que, independentment dels senyals que pogués trobar sobre el terreny, m'assegurés reduir al mínim la possibilitat de marrades alhora que podia incorporar altre informació d'ajuda, com camins propers o sortides alternatives en cas de dificultats imprevisibles per desconeixement del territori.

Durant aquest temps, l'execució del Pla Especial d'Ordenació del Camí de Cavalls ha anat progressant, especialment al llarg del darrer any. I amb ell, el meu coneixement dels diferents trams, alguns d'ells fidels al traçat inicial i altres amb variacions més o menys significatives. Ha estat molt engrescador comprovar el grau d'encert dels recorreguts fets prèviament a la senyalització, així com experimentar la relaxació d'una excursió sense neguits d'orientació, un cop desbrossats i fitats els trams, tot i que aquesta darrera afirmació la faig amb certes reserves.

Efectivament, es podria pensar que un excursionista que vulgui recórrer els trams fitats o, fins i tot, els només presenyalitzats (la majoria, ja que solament resten pendents els compresos entre Cala Mitjana i el Cap d'En Font, i no en la seva totalitat) no hauria de preocupar-se gaire per l'equipament d'orientació, atès que es presuposa l'existència d'indicadors. Lamentablement, haig de dir que aquesta apreciació no seria del tot realista, ja que gairebé en tots els trams que podríem qualificar d'acabats o a punt de ser-ho, s'hi poden trobar defectes de senyalització la importància dels quals no sempre és menor i, per això, podrien esdevenir causa de problemes de diferent calibre per als caminants forans o poc coneixedors del territori, tal i com he pogut comprovar sobre el terreny en més d'una ocasió.

És per aquest motiu que, sota el lema que encapçala aquest escrit, m'ha semblat oportú anar aportant periòdicament informació complementària sobre la qüestió i, amb les limitacions pròpies d'una activitat feta en solitari, compartir les meves experiències per tal d'intentar que els excursionistes menys avesats s'estalviïn algunes contrarietats, probablement poc importants en la majoria de casos, però sempre incòmodes i frustrants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada